ERNEST ALÓS, BARCELONA

Acabat d’arribar d’un llarg i frustrant viatge a la Xina, la tardor del 1938 Robert Capa va tornar a Espanya per donar fe de la retirada de les Brigades Internacionals. Si la localització i datació de les seves fotos de la guerra civil són sovint un trencaclosques, el seu treball entre el 16 i el 28 d’octubre del 1938 encara ho és més.
Durant uns quants dies, les principals autoritats de la República (Azaña, Negrín, Companys) i del seu Exèrcit (Rojo, Hernández Saravia, Líster, Modesto, Tagüeña) estarien concentrats en actes públics, amb els contingents brigadistes formats o desfilant davant seu i milers de persones victorejant-los als carrers. Un blanc perfecte per als bombardejos franquistes, així que els llocs exactes on es desenvolupaven els fets es van filtrar amb prudència i la gran desfilada de l’avinguda de la Diagonal de Barcelona el 28 d’octubre, amb caces republicans sobrevolant-la contínuament, no es va anunciar fins a l’últim moment.

HIMNE DE RIEGO / Reconèixer l’avinguda de la Diagonal no ofereix cap problema: no va ser tan fàcil saber on es van concentrar 2.000 brigadistes el 25 d’octubre. Allà Negrín els va prometre la nacionalitat espanyola i, emocionats, amb el puny a la templa, van escoltar l’Himne de Riego i La Internacional (una imatge que coneixen tots els que han vist la portada de Soldats de Salamina, el llibre de Javier Cercas). Als arxius de l’agència fotogràfica Magnum hi constava que era a prop de la població de Montblanc, a la Conca de Barberà: el 2003, el fotògraf Nil Thraby va demostrar que es tractava concretament del balneari Vil·la Engràcia de l’Espluga de Francolí, avui l’alberg juvenil Jaume I de la Generalitat, al costat de Poblet. En un pati porticat que encara existeix.
Però dies abans, les brigades van formar per escoltar els seus comandaments, en una revista final. Van formar en una estranya esplanada enmig del camp. «Sempre m’havia inquietat com hi podia haver una esplanada a peu de carretera tan simètrica. La zona havia de ser a prop de Marçà, on estaven acampats des que van deixar la batalla de l’Ebre. No es tractava d’un camp de futbol ni del pati d’una escola», explica l’investigador i expert en Robert Capa Carles Querol.

PARADA MILITAR / No podia ser lluny de la Torre de Fontaubella: una foto mostrava també els supervivents de la Brigada Lincoln, amb el seu jove i espigat comandant Milton Wolff marxant tot sol al capdavant de tots, desfilant amb els cingles de Colldejou al fons en direcció a la parada militar. Juntament amb la historiadora Angela Jackson, autora del llibre Els brigadistes entre nosaltres, va trobar l’indret a la carretera TV-3223, a dos quilòmetres de la Torre de Fontaubella en direcció a Pradell de la Teixeta (Priorat). Allà s’explicava el perquè de l’esplanada: és el sostre del túnel de l’Argentera, a la línia de tren que encara està en servei entre Reus i Tarragona.
En aquest túnel hi estava estacionat el tren hospital de les brigades. De dia, sota terra, per evitar els bombardejos. De nit, a l’aire lliure, perquè els ferits poguessin respirar aire net. Cada dia passen trens per aquesta mateixa via, sense que els passatgers sàpiguen què va passar en aquell fosc túnel.